Unes Ordenances Fiscals populistes

A finals d’any l’equip de govern presentava la seva proposta d’Ordenances Fiscals (OOFF) per a l’any 2016. La mesura més important era la rebaixa d’un 10% en l’Impost sobre Béns Immobles (IBI). Traduït en xifres, una disminució d’ingressos per valor de 2,2M€. Una promesa electoral (i electoralista; més avall n'expliquem els motius) que va fer el PSC durant la campanya de les passades eleccions municipals.

En aquell moment ja vam advertir que aquesta mesura era profundament desafortunada. En primer lloc, perquè es mantenia la naturalesa regressiva de l’impost i es perdia una oportunitat d’or per introduir-hi criteris redistributius i d’equitat.

En segon lloc, perquè en un context de múltiples necessitats socials i d’inversió al municipi, era precipitat operar una reducció d’aquesta envergadura de cop i en un sol any, fet que comportaria haver de retallar en el pressupost del 2016 partides vinculades a inversió social. Aquesta conseqüència no es va fer esperar, i efectivament, els pressupostos d’enguany són retalladors, també i especialment en l’àmbit social.

La CUP vam presentar diverses al·legacions a les OOFF, entre les quals una destinada a introduir criteris de proporcionalitat en l’IBI (que els qui més tenen paguin més) i una proposta de possible rebaixa progressiva en els propers anys, que evités tensions innecessàries en el curt termini entre la recaptació i les necessitats de despesa. Finalment, però, les OOFF, amb la rebaixa original de l’IBI, es van aprovar amb el suport dels partits que formen l’equip de govern més ERC.

 

Un pressupost maquillat

Però amb prou feines un mes després d’aprovar-se definitivament el pressupost, el govern ja ha de tramitar una modificació d’aquest mitjançant una operació de crèdit, és a dir, endeutament. I de quina xifra estem parlant? Doncs 2,27M€. És a dir, una quantitat molt semblant a la que implicava la rebaixa de l’IBI (2,2M€). D’aquests, 100.000 € es destinaran a adequació d’edificis municipals, i la resta, la immensa majoria (2,17M€), als JJMM. Aquest projecte tenia una consignació original en els pressupostos d’enguany de prop d’1,5M€. Ara passarà a tenir-ne una de 3,65M€. La major part destinada a la remodelació del camp de futbol (2,9M€). La resta (750.000€), suposem que a despeses complementàries d’organització, però sobretot, s'utilitzarà com a garantia dels funambulismes comptables d’aquest govern (més endavant ho expliquem).

No entrarem aquí a valorar la idoneïtat i filosofia d’esdeveniments com els JJMM, ni les característiques del projecte a Calafell. La pregunta essencial és si era previsible aquesta despesa. I la resposta és que sí, absolutament. La confirmació de Calafell com a subseu dels Jocs s’havia produït l’any 2011. Per més que la designació original incloïa més disciplines, de les quals finalment només s’ha mantingut la de futbol, el projecte estrella, la remodelació del camp, estava compromesa amb el Comitè Organitzador des de feia temps i l’actual equip de govern havia manifestat públicament i en diverses ocasions que ho tiraria endavant.

Llavors, per què no estava prevista aquesta inversió en els pressupostos del 2016? Per què s’ha de tramitar una operació d’endeutament de més de 2 milions i multiplicar per més de dos el pressupost originalment previst pel JJMM? L’excusa formal del govern és que no es disposava d’una xifra exacta sobre el cost del projecte de remodelació del camp de futbol. L’anterior govern n’havia elaborat un per valor de 3,9M€, i la intenció del nou govern era reduir-lo parcialment. Finalment, el projecte definitiu costarà 2,9M€.

Així doncs, ja se sabia que la consignació original del pressupost pel 2016 seria insuficient per fer front a les despeses del JJMM. Si amb la distribució actual es destinen 750.000€ a despeses complementàries i cobrir imprevistos de finançament, vol dir que en el pressupost original de la partida (1,5M€) es reservaven aproximadament 750.000€ més per remodelar el camp. 1M€ sent optimistes. No se sabia amb exactitud la xifra del projecte reformulat, però és obvi que un projecte de prop de 4M€, per més que es modifiqués, no passaria a costar-ne una quarta part. De fet, ara sabem que s’ha reduït amb prou feines un 25%.

 

Jocs Comptables

Els JJMM a Calafell bé es podrien rebatejar com els Jocs Comptables. Algú podria arribar a pensar que la despesa prevista del camp de futbol, aproximativa, no era possible incorporar-la, perquè un pressupost ha d’estar tancat fins l’últim cèntim d’euro. Res més lluny de la realitat. Tant és així que en el pressupost original, els falsos 1’5M€ dels JJMM, es cobrien amb dues subvencions de la Diputació de Tarragona, la subvenció directa pels JJMM (750.000) i el Pla d’Acció Municipal (PAM) (750.000€). De la primera, 300.000€ tenen l'única i estrafolària condició d’”emparaulats”, segons declaracions del propi Alcalde. És a dir, que no hi ha cap garantia, document legal ni terminis. Només una voluntat política de la Diputació, que pot o no materialitzar-se en funció de les seves disponibilitats pressupostàries. Pel que fa al PAM, la subvenció està prevista pel 2017. Però com es podria emprar aquesta subvenció pel camp de futbol si s’ha de remodelar el 2016? De nou, promeses. L’Alcalde té el compromís de la Diputació que intentaran avançar aquesta xifra enguany. Cap més garantia que la “voluntat”.

Resumidament, només 423.000€ del finançament dels JJMM disposen d’una subvenció formalment concedida. La resta, promeses. En el pressupost del 2016 l’equip de govern va incorporar més d’1M€ de promeses per al seu finançament, però en canvi, no va incorporar 1’5M€ de despeses certes perquè no disposava d’un projecte de camp de futbol comptabilitzat fins l’últim cèntim d’euro.

És possible (i legal) que un govern faci servir aquest doble raser en quelcom tan seriós com un pressupost? Que incorpori ingressos ficticis però ometi despeses més que provables? Doncs sembla que sí, que aquests artificis comptables formen part del marge de discrecionalitat que permet a un govern enganyar la ciutadania i fer quadrar falsament un pressupost.

I això explica per què ara la partida dels JJMM ha passat a tenir una consignació de 3,65M€, quan el projecte de remodelació del camp de futbol en costarà 2,9. El motiu no és que les despeses d’organització i protocol·làries ascendeixin a 750.000€, ni molt menys, sinó com a assegurança parcial del milió d’euros de subvencions que només tenen l’estatus d’”emparaulats”.

 

Les conseqüències

Quin és el resum de tot plegat? Molt senzill. El que va sortir per la porta (en forma de rebaixa d’impostos), ara entra per la finestra (en forma de crèdit) i amb “propina” pels ciutadans (interessos). L’any vinent s’haurà de pagar més amortització del deute i més interessos. Per tant, si el govern vol seguir mantenint la rebaixa de l’IBI o augmentar-la, haurà de ser a costa de retallar encara més les despeses i la prestació de serveis.

La despesa real dels JJMM, indiscutiblement previsible i quantificable aproximadament, s’hagués hagut d’incorporar al Pressupost del 2016. Però això li hauria suposat al govern enfrontar-se a un dilema irresoluble. O bé assumir que la rebaixa d’impostos que havien pregonat als quatre vents era irrealitzable en el curt termini. O bé explicitar que aquesta rebaixa no era tal. Que no suposava alleugerir la pressió fiscal, sinó només diferir-la en el temps i amb interessos, o aplicar-la a càrrec de menys i pitjors serveis. En últim extrem, tal vegada renunciar als Jocs.

Això sí que hagués sigut un acte de transparència i honestedat. Plantejar la problemàtica obertament i fins i tot obrir un debat públic sobre la pertinença d’aquesta inversió. Però sembla que la transparència d’aquest govern es limita a posar un sofà al carrer i que l’Alcalde la faci petar de tant en tant.

En cap cas neguem que el camp de futbol de Calafell necessita posar-se al dia, i que la seva capacitat es veu sobrepassada sovint per la quantitat d’equips que en fan ús. Però la gent tenia dret a saber quin preu s’hauria de pagar per aconseguir-ho. Tenia dret, de fet, a posar altres necessitats sobre la taula i prioritzar col·lectivament què era més urgent i amb quins recursos es faria. Una bona iniciativa hagués sigut dur a terme un procés de participació ciutadana específic sobre aquest tema. Era tècnicament possible i amb un disseny adequat s’hagués pogut posar la primera pedra de la participació ciutadana, tan repetida pel govern i tan poc aplicada en allò realment important. En la plantilla del 2016 fins i tot han suprimit la figura (val a dir que vacant) del tècnic de participació ciutadana. En un altre moment parlarem d'en què consisteix, i què requereix (en termes econòmics i tècnics), dur a terme veritables processos de participació que no acabin esdevenint una simple mascarada.

I encara hi ha una altra conseqüència nefasta: l’increment de l’endeutament municipal, l’ou de la serp que persegueix les administracions públiques i causant d’algunes de les retallades més salvatges dels últims anys.

Aquesta operació suposarà incrementar substancialment l’endeutament municipal. Segons un informe de la Intervenció Municipal, el Pressupost del 2016, incorporant aquest crèdit, no s’ajusta al compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, per la qual cosa la llei obliga a elaborar un pla econòmic financer per intentar retornar a l’equilibri, amb conseqüències incertes si aquest desequilibri esdevé estructural.

Sembla, doncs, que aquest govern no ha après res dels errors de la història recent, de l’espiral deutecràtica que ens ha portat a l’última i desastrosa crisi econòmica. Tan bon punt en té l’oportunitat, torna a ensopegar amb la mateixa pedra.

 

Qui ho ha aprovat?

El projecte de remodelació del camp de futbol ha estat aprovat per la Junta de Govern Local. Amb tot, la mare dels ous, la modificació pressupostària que implicarà sol·licitar un crèdit de més de 2M€ per fer-hi front, s’aprovarà presumiblement en el Ple del dia 7 de març. Aquest dijous passat, però, la proposta ja es va votar en comissió informativa.

Qui hi ha donat suport? Doncs l’equip de govern, l’oficial (PSC, PP i UAM) i l’oficiós (C’s i el regidor no adscrit Jesús Benedicto). Però també un “tercer en concòrdia”, ERC. Els seus motius no els sabem, atès que no han obert boca en tot el punt. Només s’han limitat a votar-hi a favor. Un paper molt similar a l’adoptat en els últims mesos, en què han recolzat també les OOFF i el pressupost del 2016.

Esperem que en el proper Ple posin algun argument sobre la taula. Que un partit sedicentment d’esquerres doni suport a polítiques que retallen ingressos i alhora ens hipotequen a tots en el futur augmentant el deute no sembla el més congruent. En qualsevol cas, una cosa està clara. Després de les eleccions municipals s’especulava sobre un possible pacte de forces progressistes. Més enllà del fet que els números tampoc donaven, és evident que el fons de l’assumpte era una entelèquia. Una Esquerra desnortada, sense projecte municipal i recolzant polítiques populistes del PSC de rebaixa d’impostos i paral·lelament submissió al deute, pròpies del social-liberalisme més recalcitrant, en cap cas podien ser actors d’un procés transformador pel poble.