Així podríem definir les ordenances que ha aprovat el govern. La mesura estrella és la rebaixa d’un 10% en l’IBI, modificació que suposarà una reducció dràstica de despesa pública. El pressupost municipal és d’uns 40 M€. D’aquests, però, entorn d’un 65% van destinats a partides en què el govern té un marge de maniobra molt escàs, fonamentalment personal, amortització del deute o grans contractes plurianuals. En resum, només un terç de la despesa total de l’Ajuntament és susceptible de reformes importants.

I quants diners suposarà la baixada de l’IBI? Doncs uns 2,2 M€! És a dir, que s’haurà de retallar entre un 10 i un 15% la despesa de les partides no hipotecades del pressupost. Un percentatge semblant al que han representat les retallades de la Generalitat en aquests últims 5 anys.

Per tant, el govern es veurà abocat a un doble escenari. 1. Repartir aquesta retallada entre totes les partides, repercutint també en la despesa social i en aquelles més estrictament vinculades al benestar dels sectors de població en risc d’exclusió —serveis socials, per exemple. Una nova estocada als més necessitats 2. Mantenir o augmentar aquestes últimes partides, però a costa de reduir a la seva mínima expressió altres inversions o serveis que tenen un destinatari més general, el poble en el seu conjunt, però que operen com a cohesionadors socials. Pensem en les festes majors o les activitats lúdiques i culturals que s’organitzen durant l’any. No ens enganyem, les despeses sumptuàries no ascendeixen a 2’2 M€ i les propostes d’estalvi del govern, com les mesures d’eficiència energètica, només tindran efectes d’aquesta magnitud en el llarg termini.

Menció a part mereix l’altra modificació que s’ha plantejat en l’impost: carregar-se d’una tacada la no bonificació a multipropietaris. En l’últim ple, l’alcalde, prenent la part pel tot, al·legava que hi havia persones que podien tenir un habitatge habitual i una part indivisible d’un altre, rebuda en herència. Argumentava que en aquestes situacions la normativa actual resultava injusta. És veritat. Però la proposta que planteja se situa en l’extrem contrari i beneficia per igual aquest anònim receptor d’una herència i la persona (o entitat financera) amb una desena o més de propietats. La llei permetria una redacció més flexible que encabís el primer supòsit però fes tributar íntegrament el segon.

Però, hi ha alternativa per fer l’impost més just i equitatiu? Per suposat. Reforçar-ne la progressivitat aplicant coeficients diferents en funció del valor de l’immoble, augmentar la partida destinada a subvencionar-lo per a aquelles famílies amb més necessitats o establir d’una vegada el recàrrec del 50% als pisos permanentment desocupats, entre d’altres. Propostes que focalitzen la rebaixa en les classes populars i mantenen o augmenten els tributs als sectors socials més benestants. Com ja vam dir en l’últim ple, en les properes setmanes presentarem una proposta completa i detallada al respecte."