El proppassat dimecres la CUP de Calafell vam presentar al Ple una moció de compromís amb la banca ètica. El document exposa les relacions de finançament entre la banca convencional —amb la qual l’Ajuntament de Calafell hi té dipositats tots els seus fons i contrets tots els seus crèdits— i determinades empreses vinculades amb la fabricació i venda d’armament, l’explotació infantil o altres pràctiques socialment reprovables.

És inadmissible que una administració pública esdevingui còmplice indirecte d’entitats relacionades amb aquest tipus d’operacions econòmiques. Especialment a dia d’avui, quan ja existeix al nostre país una nodrida xarxa de les conegudes com a entitats de finances ètiques. És a dir, aquelles que inverteixen els seus fons prioritàriament en projectes amb impacte social positiu (energies verdes o microcrèdits a l’emprenedoria i als projectes socials i cooperatius, entre d’altres), i que en cap cas treballen, per exemple, amb empreses armamentístiques, que operen en paradisos fiscals o que practiquen l’explotació laboral i infantil en països empobrits.

En conseqüència, la part resolutiva de la moció plantejava dos blocs d’accions. Per un costat, el ferm compromís de la corporació d’iniciar la transició vers la banca ètica en les seves operacions financeres i de crèdit. Per l’altra, endegar tot un seguit de mesures de conscienciació a fi de fomentar entre la ciutadania l’ús d’aquest tipus d’entitats.

Els grups municipals que formen l’equip de govern, l’oficial (PSC, UAM, PP) i l’oficiós (C’s i el regidor no adscrit Jesús Benedicto), van votar en bloc en contra de la moció. Els arguments, si se’n poden dir així, que van esgrimir, són un exercici de pur funambulisme polític.

PP i C’s al·legaven que establir condicions de treball preferent amb la banca ètica podia suposar una competència deslleial (sic) vers la resta d’entitats financeres i que la seva elecció s’hauria de basar únicament en criteris de mercat. Per una banda, aquestes afirmacions demostren un absolut desconeixement del marc legal vigent, que ja permet aquest tipus de pràctiques de discriminació positiva, i que de fet s’apliquen en molts altres supòsits, com per exemple la priorització en les licitacions d’empreses que contractin gent resident al municipi. Per l’altra, implica assumir que s’hauria de treballar amb la banca ètica només sota el criteri de la rendibilitat econòmica. A la pràctica, que el respecte als drets humans els hi és indiferent a l’hora de decidir què es fa amb els recursos públics.

L’altre gran excusa tenia un caire procedimental. Tot els grups de l’equip de govern, mentre admetien el seu suport abstracte a l’esperit del text, al·legaven que era necessari un estudi previ per tal de saber si era possible dur a terme les accions proposades.

Una postura sorprenent, atès que en el propi redactat es pot llegir com totes les mesures relacionades amb l’operativa i la política de crèdit de l’Ajuntament estaven condicionades a la realització d’estudis tècnics per avaluar-ne la viabilitat. Només el segon paràgraf del punt segon recollia que un 2% del pressupost de la corporació s’hauria de transferir immediatament a una banca ètica. Més enllà que seria perfectament possible des d’un punt de vista tècnic, i altres ajuntament ja ho estan fent, per tal d’esvair qualsevol dubte i facilitar l’aprovació del document, vam accedir a retirar aquesta part del redactat original.

Però ni així. L’equip de govern s’havia decidit a passar el rodet de la majoria i per boca de l’alcalde assumia com a una alternativa possible aprovar una resolució totalment buidada de contingut, on només aparegués la realització d’un estudi de viabilitat, sense cap compromís. El dilacionisme i la tergiversació als que ens tenen habituats.

En aquest mateix ajuntament, en els últims anys, s’han aprovat desenes de mocions, moltes d’elles recolzades pels qui van votar en contra d’aquesta, que reclamen una determinada actuació sense ni tan sols plantejar-se estudis previs. Sense anar més lluny, en aquest mateix ple es va aprovar —a proposta del PSC i de C’s, respectivament— exigir a la Generalitat l’ampliació de les partides pressupostàries de les beques-menjador o reclamar a l’Estat i la Generalitat una millora de la cobertura d’ampla de banda i TDT al nostre municipi. En algun moment es plantejava un estudi previ sobre els costos d’aquestes mesures i de quines altres partides sortirien els recursos econòmics per a fer-hi front? Ni per casualitat. I nosaltres, per suposat, vam votar a favor de les dues.

Tota moció és essencialment una declaració d’intencions, l’expressió d’una voluntat política. És profundament hipòcrita i intel·lectualment mesquí votar en contra d’una proposta com començar a treballar amb la banca ètica pel simple fet de no disposar de tota la documentació tècnica referent a la seva implementació. Aquest extrem, dur a terme els estudis sobre les formes i vies per arribar a l’objectiu, és una conseqüència i no un prerequisit de la moció. El contrari, és posar l’arada davant dels bous. La proposta declara una voluntat, i atorga a l’Ajuntament el mandat democràtic per executar els treballs tècnics necessaris per a avaluar-ne el seu impacte.

Finalment, l’oposició a l’esperit de la proposta i la poca voluntat de diàleg del govern es van manifestar amb les formes. En ocasions, l’alcalde convoca Junta de Portaveus uns dies abans del Ple per tal d’intentar transaccionar mocions. Una forma de llimar petites diferències quan existeix acord amb el fons de les proposicions. En aquest cas, no hi va haver cap convocatòria.

Avui, tristament, Calafell continua sent un municipi compromès amb la banca armada, explotadora i evasora d'impostos.