El dilluns 3 d’agost, el primer dilluns del mes, es va celebrar Ple extraordinari. En el Ple extraordinari de juliol, el primer del nou Ajuntament de Calafell, es va aprovar que cada primer dilluns de mes se celebraria Ple ordinari. Des de la CUP no enteníem, per tant, que l’alcalde hagués convocat el Ple del primer dilluns de mes com a extraordinari. L’única justificació que vam rebre en la sessió plenària va ser que a l’agost “no hi ha costum” de celebrar cap Ple. Això es va dir en la mateixa sessió que es va aprovar la modificació del lloc de celebració dels Plens, del Consistori, on sempre “hi ha hagut el costum” de fer-los, a les Dependències de la platja, on “no hi ha hagut mai el costum” de fer-los.

Per damunt del costumisme, però, creiem que prevalen els principis polític i legal. La Llei de Bases de Règim Local (LBRL) estableix que els municipis de més de 20.000 habitants han de celebrar un Ple ordinari un cop al mes (art. 46.2). Ramon Ferré va rebatre aquest argument legal amb un altre argument legal, al·legant que el ROM, la “constitució” municipal, estipula que els Plens ordinaris se celebraran, com a mínim, de manera bimensual. Això, però, senzillament no és cert. El ROM ja estableix que els plens ordinaris seran mensuals, si bé recull la possibilitat que excepcionalment pugui no celebrar-se sessió algun mes quan no hi hagi assumptes susceptibles de ser incorporats a l’ordre del dia o aquests siguin d’escassa entitat.

El problema és que el ROM va ser aprovat quan Calafell tenia menys de 20.000 habitants, i en aquest supòsit la LBRL estipula que les sessions ordinàries seran com a mínim bimensuals —el ROM del moment recollia, doncs, una ampliació general de les periodicitats mínimes aplicables llavors. Actualment, però, a Calafell li és d’aplicació la periodicitat dels municipis de més de 20.000 habitants que recull la llei. I el principi de jerarquia normativa fa prevaldre, en qualsevol cas, la LBRL per sobre del ROM. Per tant, el que va passar dilluns és, clarament, una irregularitat. I el mateix podríem dir del fet que durant el mes de juliol tampoc es convoqués cap ple ordinari.

A més a més, el caràcter d’extraordinari no estava justificat de cap manera: tots els punts de l’ordre del dia ja van ser tractats en sessió informativa el 23 de juliol.

Aleshores, per què es va convocar un Ple extraordinari si tots els punts a tractar eren de caràcter ordinari, si era primer dilluns de mes, dia en què s’ha establert que se celebrin els Plens ordinaris, i si s’està obligat per llei a convocar-ne un d’ordinari mensualment?

La principal diferència entre un Ple ordinari i un d’extraordinari és que en l’extraordinari no hi ha torn de precs i preguntes (es bloqueja el diàleg amb la resta de forces polítiques i amb la ciutadania) i que l’ordre del dia l’estableix qui el convoca, en aquest cas l’alcalde; o, dit d’una altra manera, que la resta de grups municipals no poden presentar mocions. I, ara mateix, hi ha dues mocions presentades pels grups de l’oposició que esperen ser debatudes i aprovades al Ple. Una és la moció sobre el Cas Expert i l’altra, la proposta d’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

Això significa que l’encadenament de Plens extraordinaris és el tallafoc que ha descobert l’actual Consistori per estalviar-se el debat amb la ciutadania i amb la resta de grups polítics? Saltar-se la LBRL és la fórmula màgica per no tractar públicament temes que incomoden els partits del govern?

Un comentari a part mereix el paper(ot) de la Comissió de Transparència, presidida per Jesús Benedicto (Ciudadanos). Aquest suposat partit de l’oposició, que presideix un òrgan que presumptament ha de vetllar per la nitidesa i la qualitat democràtica de l’actual Ajuntament, no ha obert la boca, no ha mogut ni un dit quan l’alcalde ha convocat una sessió plenària, el principal espai de decisió política municipal, de manera irregular. Potser caldria anar rebatejant la Comissió de Transparència com la Comissió de Connivència.

Més enllà d’això, val a dir que en les sessions informatives del 23 de juliol el govern va expressar la voluntat de modificar el ROM actual i va interpel·lar la resta de grups municipals perquè els féssim arribar les propostes de canvi. Des de la CUP defensem que s’ha d’obrir un procés públic d’informació i participació que permeti fer partícips del procés no només als grups municipals sinó al conjunt de la ciutadania. Per la part nostra, ja ens hem posat a treballar en propostes de millora i aprofundiment dels canals de participació pública i fiscalització de l’activitat del govern que recull el document. Un dels principals objectius que tindrem és que el funcionament de l’Ajuntament sigui el menys extraordinari possible.