Quina és la bandera que el govern de Ramon Ferré fa flamejar amb orgull a la teulada de l’Ajuntament? La de la participació i la transparència, els dos valors amb què últimament ens saturen els representants dels partits de sempre per convèncer-nos que ells també volen una regeneració democràtica; dues paraules que, fa només deu anys, aquests mateixos representants no s’haurien atrevit a pronunciar ni en la intimitat, per cert.

Per una banda, la gran aposta del nostre alcalde per garantir la transparència de la institució ha estat crear una comissió presidida per un membre de l’oposició (rialles), que té l’objectiu de vetllar perquè la principal institució del nostre municipi sigui el més cristal·lina possible. Doncs resulta que, en el Ple del 4 d’octubre,  l’encarregat d’aquesta tasca tan delicada va afirmar, sense pestanyejar, que si es demostrava que un regidor del govern prevaricava, continuaria donant suport a aquest govern. Repetim-ho, que és més greu del que sembla: el responsable de la Comissió de Transparència de Calafell va afirmar que si un regidor incorria en un delicte tipificat penalment, no faria res (o com a molt «li faria un toc d’atenció»). Celebrem el naixement de la Comissió de Connivència.

Per l’altra banda, la participació. Pel que sembla, l’alcalde pensa que participació significa que participin només els teus companys de govern. En teoria, participació hauria de significar estar obert especialment a propostes d’agents que no pertanyen al teu partit, o als partits amb qui has pactat. Al Ple del 27 de setembre es va aprovar per majoria l’adhesió de Calafell a l’AMI. Una proposta participativa, amb el recolzament de la societat civil, i aprovada mitjançant un procediment democràtic  —la majoria del Ple. Com que aquesta proposta no era del seu gust, l’alcalde va dir, també sense pestanyejar, que no la tiraria endavant. Va fer referència a la llei d’habitatge aprovada pel Parlament de Catalunya («No totes les mocions que s’aproven es tiren endavant»...), passant per alt que la no aplicació d’aquesta llei es deu a una sentència del Tribuna Superior de Justícia d’Astúries, que va establir que les mesures sobre els habitatges buits no es podien dur a la pràctica fins que el govern central no definís què s’entenia per «habitatge buit». Aquest fet és tan alarmant com la indiferència pels delictes del president de la Comissió de Connivència. Independentment del tema de la moció, l’alcalde ha creat un precedent que fa ferum a autoritarisme. Si el Ple, l’òrgan que representa el conjunt de la ciutadania de Calafell, aprova una moció que a mi no m’agrada, pilota i a la paperera.

Transparència i participació. Chapeau.

*Article publicat al número d'octubre de la revista InfoCalafell.