No a l'ampliació de la zona blava

El govern ha posat sobre la taula diversos canvis als pàrquings de pagament del poble. El més important és la seva ampliació. Des de la CUP ens hi oposem frontalment. Aquests són els nostres arguments.

La proposta del govern planteja multiplicar gairebé per tres el nombre d’aparcaments de pagament durant l’estiu: tot Segur entre la platja i la via del tren i els pàrquings del Mercat i del Blanquet. Argumenten que hi ha saturació i això afecta el turisme i els residents. El cert, però, és que els problemes es concentren en dies o períodes molt concrets de l’estiu i en alguna altra època punta de l’any, com ara Setmana Santa.

D’altra banda, l’estudi mateix demostra que la Zona Blava no està saturada. A Segur Platja l’ocupació en ple mes d’agost no arriba al 25%. És a dir, que per cada 4 aparcaments només n’hi ha un d’ocupat. A Calafell Platja aquesta xifra és d’un 50%. Així doncs, el problema no és la manca d’aparcaments en general, sinó dels gratuïts. Qui no aparca a la zona blava és perquè prefereix estalviar-se aquests diners, i ho seguirà fent encara que s’ampliï.

El govern també argumenta que en el cas de Segur Platja hi ha una tendència a la no utilització dels  pàrquings privats per part dels seus propietaris i que aquest fet satura els aparcaments lliures a la via pública. L’ampliació de la zona de pagament serviria per dissuadir-los d’aquesta conducta. Més enllà de que no hi ha dades concloents al respecte, sembla força contraintuïtiu. Si les persones amb una segona residència a Calafell decideixen venir a passar les vacances i no tenen previst fer ús del cotxe durant aquest temps, el més probable és que els estacionin en els seus pàrquings privats si en disposen. I si n’han de fer ús regularment, en els períodes de major saturació dels carrers també en faran ús per practicitat. Per tant, no sembla gaire lògic atribuir a aquests usuaris els problemes d’aparcament durant l’estiu. Més aviat és l’afluència massiva de segones residències sense aparcament i visitants esporàdics en el que genera col·lapses puntuals.

L’únic que s’aconseguirà convertint tots aquests espais en zones de pagament és transferir una bona part d’aquesta pressió de vehicles a altres zones del municipi. En el cas de Segur, a l’altra banda de la via del tren, i especialment en aquelles zones més properes a les vies que connecten amb el front marítim. En el cas de Calafell Platja, a les zones residencials més properes, augmentant encara més el problema i l’afectació als veïns. De fet, en un nivell superior al de Segur Platja, perquè tant el Mercat com el Blanquet estan molt més ben connectats a zones residencials i no tenen la via del tren com a barrera.

El principal repte per aquestes zones, especialment a Segur Platja, no és augmentar els aparcaments de pagament, sinó aconseguir que els que ja hi ha s’utilitzin molt més per tal de reduir la pressió de vehicles a la resta de carrers.

Altres mesures que es plantegen, com ara crear tarifes més reduïdes i ampliar el temps d’estacionament a Segur Platja, o revisar els horaris de pagament en altres zones, són en alguns casos interessants i mereixen un debat.

 

*Podeu consultar una versió ampliada d’aquest article aquí.

La proposta del govern planteja multiplicar gairebé per tres el nombre d’aparcaments de pagament durant l’estiu

 

La Zona Blava no està saturada

 

Qui no aparca a la zona blava és perquè prefereix estalviar-se aquests diners, i ho seguirà fent encara que s’ampliï

 

 

L’únic que s’aconseguirà convertint tots aquests espais en zones de pagament és transferir una bona part d’aquesta pressió de vehicles a altres zones del municipi

 

 

El principal repte no és augmentar els aparcaments de pagament, sinó aconseguir que els que ja hi ha s’utilitzin molt més