Les festes majors  són peces clau de l’imaginari col·lectiu i del patrimoni cultural d’un poble. Això en cap cas vol dir que la seva programació d’actes més importants i fins i tot el seu calendari no es puguin alterar, però sí implica que qualsevol modificació de certa transcendència s’hauria de fer amb cautela i intentant cercar els màxims consensos possibles.

Sobta que els partits de l’oposició ens haguem assabentat de la notícia pels mitjans de comunicació. L’Ajuntament celebra comissions informatives de forma quinzenal. En els últims mesos, tanmateix, sembla que l’alcalde no ha trobat una trista estona per comentar-nos les seves intencions, i és evident que ja hi estaven treballant. Tot un acte de deferència vers aquells que representem una part dels veïns i veïnes del municipi.

Pel que fa al teixit social i associatiu, el govern es vanta que aquests canvis s’han fet de forma consensuada amb el veïnat i les entitats. Fins on sabem (i no pas perquè ens n’hagi informat el propi govern), aquesta política de “participació” ha consistit en reunions bilaterals amb algunes associacions per informar-les d’aquells canvis que afectaven les activitats concretes que organitzaven i intentar arribar a acords puntuals al respecte. Una d’elles ja està recollint signatures en contra d’un d’aquests canvis.

Una participació real

Aquest alcalde fa un any que es presenta com el paladí de les polítiques de transparència i participació. Fins ara, però, més aviat hem vist un teatre d’ombres xineses. “Estem canviant les coses que mai canviaven”, aquest és l’eslògan publicitari del Ramon Ferré. El problema és que allò principal que no ha canviat mai a Calafell, i segueix sense fer-ho, és la forma en què es prenen les decisions.

Modificacions d’aquest calat haurien d’haver-se formulat com a propostes a discutir en el marc d’un veritable procés de participació. Un espai de debat amb totes les entitats, on aquestes poguessin intervenir activament, generar propostes conjuntes i disposar de certa capacitat decisòria i fins i tot de gestió. Un model real de participació que dista molt d’allò que ha fet el govern: reunions a dos per informar d’allò decidit i intentar modular lleument la proposta per aconseguir les mínimes resistències possibles.

Fins i tot, s’hagués pogut plantejar recuperar la Comissió de Festes, un òrgan de participació dels veïns, les entitats i els professionals culturals. Aquesta comissió havia existit fa anys, però la manca de voluntat política per a delegar-li responsabilitats i veritable capacitat de decisió va convertir-la en una figura testimonial que acabà desapareixent. Ara era una bona oportunitat per recuperar-la, posar-la al dia i dotar-la de competències reals i efectives. Aquesta era una de les propostes que nosaltres posàvem sobre la taula fa un any en el nostre programa electoral.

En definitiva, els canvis per se no són positius ni negatius. Quan coneguem en detall la nova proposta de festes majors podrem valorar si realment suposa una millora global. Ara bé, el que sí que és valorable és la forma en què es decideixen els canvis. I ara per ara, el govern segueix fent la mateixa política de sempre.