El passat dilluns 20 de febrer es va dur a terme un ple extraordinari d’urgència dur el pressupost del 2017 a votació. Després que s’aprovés amb els vots a favor d’ERC i el regidor no adscrit, des de la CUP hem considerat necessari fer-ne una mica més de reflexió.

La CUP va votar en contra dels pressupostos principalment per la filosofia que desprenien els números proposats er l’equip de govern, lligats a una política de totxo més propera a la que es duia a terme l’any 2007 i a continuar endeutant el poble, que ja paga 700.000 euros en interessos a l’any.

Aquesta filosofia es plasma en l’apartat d’inversions, que es concret en unes poques obres de gran envergadura i bandejant, per tant, un altra mena d’inversions, menys vistoses, menys costoses però de més calat humà. D’aquestes inversions volem destacar el projecte d’establir un Centre Cívic al Port de Segur de Calafell. Amb la intenció de ressuscitar el Port es destinaran al voltant de 700.000 euros del pressupost a adequar-lo, sense tenir en compte la localització, les despeses en manteniment que generarà i, sobretot, que l’espai no es propietat de l’ajuntament. Coincidim en la necessitat d’un equipament d’aquest perfil al nucli de Segur, però que no sigui una excusa per tapar les vergonyes d’un projecte fallit.

Altres dades preocupants del pressupost presentat per l’equip de govern són l’assumpció per part de l’ajuntament del manteniment dels pluvials (200.000€), del qual hauria d’encarregar-se’n Sorea per contracte. Sobre el milió i mig d’euros destinat a l’expropiació de la Plaça de Braus, val a dir que la imputació, per ordre judicial, s’havia de fer en la seva totalitat en aquest exercici, però que el pagament es pot fer en tres anys. On destinaran aquest milió d’euros sobrant? No ens n’han donat cap pista.

Des de la CUP considerem que la prioritat dels pressupostos hauria de ser amortitzar el deute i dedicar recursos a fer intervencions ben meditades que donessin resposta a necessitats directes de les persones del poble. Com per exemple accions d’intervenció al patrimoni (Mont Paó, Cal Viola...), l’establiment de ciclovies, unes dependències per a la gossera municipal, més partides econòmiques per a serves socials, pressupostos amb perspectiva de gènere, una partida per al referèndum, un 0,07% del pressupost per a cooperació internacional i, un compromís que va adquirir el govern i sembla que ha oblidat: un percentatge lligat a la participació ciutadana.

A més a més, junt amb els pressupostos es van aprovar la plantilla i l’organigrama de l’Ajuntament. Dins d’aquest apartat hi havia la polèmica amortització de la plaça del tècnic d’esports. Una plaça que estava ocupada. Cosa que comporta l’acomiadament d’una treballador. Considerem que es tracta d’una acció que encén totes les alarmes, el govern no ha donat cap argument tècnic per a l’amortització, és a dir que cal pensar en motius polítics, i el missatge amenaçant que genera a la resta de treballadors és innegable.

Per últim, voldríem subratllar que encara estem estupefactes pel vot positiu d’ERC als pressupostos. Ens torbem davant d’un sí als pressupostos sense arguments ni justificació més enllà de la simple promesa de la creació d’un suposat regidor de cultura, que no apareix ni al pressupost ni l’organigrama que s’estaven votant en aquell moment. A això cal sumar-li el fet que, a més a més, no han posat sobre la taula de negociació una partida pel referèndum tal com demana el mateix Oriol Junqueras, vicepresident econòmic de la Generalitat de Catalunya. Si s’han assentat a negociar amb el govern i ni tan sols han demandat això, el que ens preguntem és: què és el que han negociat?