L’any 2015, l’OMS va declarar el glifosat com a “compost probablement cancerigen per als humans” i el va col·locar en el segon lloc del rànquing de productes potencialment cancerígens. Quan senten ‘glifosat’, la majoria de mortals no deu saber de què es parla, de la mateixa manera que tampoc saben que hi estan exposats a diari. El glifosat és el principi actiu del Round Up, el nom comercial de l’herbicida més utilitzat arreu del món fabricat per l’empresa Monsanto, una vella coneguda de totes les lluites mediambientals dels últims trenta anys.

Els efectes del glifosat sobre el medi ambient estan més que documentats (mortal per als amfibis o les abelles, destrueix ecosistemes aquàtics), perdura en el sòl i en els aqüífers, i ara, gràcies a la investigació de l’Agència Internacional de Recerca del Càncer, també sabem que té efectes nocius per la salut humana (risc de parts prematurs, malformacions neuronals, limfomes, afectacions renals i endocrines...).

El problema és que, fins ara, gràcies a una excel·lent campanya de publicitat enganyosa i gràcies a la connivència dels governs europeus i nord-americans, el glifosat havia passat com a producte totalment inofensiu per al medi ambient i per a la salut humanes. I mentre les proves que demostren els riscos del biocida s’acumulen, la desídia governamental augmenta. Del 1999 al 2012 s’ha augmentat fins a 100 vegades el límit legal permissible sense cap estudi independent que l’avali. El resultat és que, a Catalunya, el 68% de les aigües freàtiques estan contaminades per glifosat.

Fins i tot s’incompleix l’escassa normativa que regula l’ús del glifosat. Quan s’ha de dur a terme una actuació, cal que el lloc se senyalitzi amb una antelació de vuit dies i que, posteriorment, durant un mes, s’indiqui que allà s’ha utilitzat. Tenint en compte que el glifosat s’utilitza a tots els parcs i jardins, a tots els vorals de carretera i a totes les vies dels trens de tots els municipis, recordeu haver vist algun cop aquests senyals d’advertència?

Actualment, les alternatives a l’ús del glifosat són molt diverses. L’exemple ideal el tenim a Sant Jaume dels Domenys, on la simple elecció d’una flora determinada i dels materials de jardineria els permet prescindir totalment de l’ús d’herbicides. Pels ajuntaments que no han estat tan previsors, els cal fer una feina de posada al dia. Els avantatges de l’ús del glifosat, majoritàriament de caire estètic, no compensen ni de bon tros els riscos per a la salut humana i el mediambient que comporten.

Val a dir, també, que l’ús en els jardins privats del Round Up està lamentablement molt estès. Des de la CUP ja hem aconseguit que l'Ajuntament de Calafell es comprometi a deixar de fer-lo servir i seguirem treballant per conscienciar la població dels riscos que comporta l’ús d’aquests herbicides. D’altres municipis del Penedès, com el Vendrell, el mateix Sant Jaume dels Domenys, o Santa Margarita i els Monjos també s’han posat a treballar en aquesta línia, sota l'acompanyament impagable del grup Som lo que sembrem. Nosaltres també volem que Calafell sigui territori lliure de glifosat.

*Aquí podeu consultar el text íntegre de la moció.